El punt i coma (;) representa una pausa més llarga que la coma i més breu que el punt; per això s'ha definit, de vegades, com una 'pausa mitjana'. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai darrere del mot que el precedeix i deixant-ne un abans del mot que el segueix.

D'acord amb el diccionari, els mots volta i cop són sinònims en la frase de l'exemple; de l'Ebre cap al nord el mot cop s'ha documentat en molts contextos, mentre que el mot volta presenta un ús més restringit. 

2. Precedeix una conjunció adversativa o concessiva en frases llargues. Per exemple:

Hi ha prou raons que ens fan pensar que convindria que la policia hi intervingués; però tampoc no estem segurs que aquesta mesura sigui la solució del problema.

Si fas teràpia alternativa, segur que pots notar una millora substancial; tot i que normalment aquest problema no té una solució definitiva.

3. Separa elements complexos d'una enumeració amb puntuació pròpia. Per exemple:

El temps previst per a aquests dies és el següent: avui, sol; demà, núvols i clarianes; demà passat, sol, i dilluns, pluja i vent.

També separa els diversos components enumerats de les disposicions administratives. En l'exposició dels arguments de dret i dels fets, aquests se separen amb un punt i coma llevat de l'anterior al verb principal, que se separa amb una coma. Per exemple:

Atès que les dues façanes de l'edifici presenten esquerdes de diversa consideració;